Declaració institucional de l'Ajuntament de Manuel amb motiu de la commemoració dels 300 anys del 25 d'abril

Avui fa tres-cents anys de la batalla d’Almansa, d’aquell 25 d’abril del 1707, que ha estat sens dubte un dels fets més tràgics de la història valenciana. Perquè aquella batalla va representar una veritable desfeta col·lectiva per als valencians. “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança” és una dita que va quedar gravada en la memòria popular. Als horrors d’aquella guerra, es van afegir les conseqüències polítiques de la victòria de Felip de Borbó: la desaparició de les institucions d’autogovern valencianes i la persecució de la nostra llengua. L’antic regne de València fundat per Jaume I desapareixia com a tal i era annexionat a Castella. Com bé s’ha dit, la victòria de l’exèrcit borbònic a Almansa va suposar el “genocidi polític” del poble valencià. Amb l’abolició dels Furs s’instaurava un nou model d’Estat, centralista i excloent de les llengües i les cultures no castellanes, que amb breus parèntesis perduraria fins a les darreries del segle XX. No va ser fins a la instauració de la democràcia i l’assoliment de l’autonomia que el poble valencià començaria el camí de la recuperació dels seus drets col·lectius, del seu autogovern, de tot allò que en definitiva s’havia perdut a Almansa.

Avui el poble de Manuel, a través dels seus representants institucionals, se suma a la commemoració del tercer centenari de la batalla, entenent que és una ocasió per a recordar i honorar aquells avantpassats nostres que lluitaren per defensar les llibertats col·lectives que ens han definit com a poble. Una lluita que tingué en la resistència i la crema de Xàtiva un dels seus episodis més emblemàtics. Una lluita en què els veïns de Manuel, com tants d’altres maulets, van fer front a les forces borbòniques i sofriren una repressió que ni tan sols va respectar la població civil. La commemoració de la derrota i del que va suposar l’abolició de les nostres institucions de govern, només té sentit si és un recordatori per a continuar construint-nos com a poble lliure i compromès amb els valors democràtics, fidel a la seua llengua, a la seua herència cultural i patrimonial, obert als nouvinguts i respectuós amb un territori que estem obligats a llegar a les generacions futures. Perquè si be és cert que la història no es pot canviar, també ho és que el futur encara està per fer i som nosaltres els qui hem d’anar construint-lo.