Romanç de Nadal

Aquest Romanç de Nadal sembla que fou replegat a Simat de la Valldigna. Jo el trobe deliciós i tendre. Vos aconselle llegir-lo sense parar, del principi al final, i en veu alta.

En Betlem les xiques
totes van cantant,
unes cobles noves
que allò és un encant.
Una donzelleta,
d'edat de quinze anys,
prenyada per obra
de l'Esperit Sant,
que, sense dolor,
la nit de Nadal
al Fill de Déu Pare
parí en un portal.
Els àngels del Cel
baixaren cantant:
-Pau ací en la terra!
Glòria allà triomfal!-.
I allí agenollant-se
adoren l'Infant,
que era tan bonico
com un diamant,
i de serafí
tenia el semblant.
El Ninyo, de fred
tremolant està,
i les llagrimetes
li estaven brollant.
La Mare embovada
l'estava mirant,
amb un bolqueret
l'anava bolcant,
i amb una faixeta
l'anava faixant.
No tenia llit
per lo reposar;
en un pesebret
l'hagué de deixar,
i amb palla i fenàs
l'hagué de tapar.
Hi havia un bouet
i mula menjant,
i alenant tots dos
l'anaven calfant.
El bon San Josep
l'està contemplant,
i com gemecava,
el trau a l'instant
i va a passejar-lo
per fora el portal,
i com si l'oïra
li estava parlant:
-Fill meu del meu cor,
no em faces plorar,
que si en estos braços
et sap mal estar,
ja et duré a ta Mare
que et faça callar.
Jo et promet, sol meu,
sempre treballar,
a Tu i a ta Mare
sempre venerar,
i amb suor del front
dar-vos a menjar-.
Pren la Mare al Fill
per lo alimentar,
i es destapa el pit
més pur que el cristall,
més blanc que la llet;
i havent-li aplicat el seu mugronet,
es posa a mamar;
i mentres mamava
li estava cantant:
-Fill meu del meu cor,
Déu meu encarnat,
mama, serafí,
que és llet virginal,
assutezena fina,
gesmiler fragant.
Oh, carinyomeu,
oh, perla augmentà,
eres de ta Mare
tot el seu regal.
Si has vingut al món
per al món curar,
Fill meu del meu cor,
quan t'ha de costar!
Les fels més amargues
tan de fer passar;
però jo, Fill meu,
mai t'he de deixar.
Pobreta m'encontre
en un temps tan mal,
fora de casa
i en este portal,
sense tindre llit
per a em recostar,
ni juna cadireta
que em puga assentar,
ni cresol ni oli
per m'allumenar.
Però per a tu
res t'ha de faltar,
que ací està ta Mare
per t'aconsolar!.-
Aixina li estava
la Mare cantant,
quan a mitja nit
vingueren dançant
els bons pastorets
a vore l'Infant,
i amb molta alegria
estaven ballant.
Tot són cabrioles ...

El romanç precedent, llarg i encara incomplet, fou replegat a Simat de la Valldigna per J. Toledo i publicat al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1947, XXIII, pàg.91, i el reproduïm amb lleus esmenes. Antoni Chover en dóna un petit fragment de la versió de la Vall de Tavernes, amb melodia, a Cuadernos de música folklòrica valenciana, 1951, IV-V, pàg.308.

Extret tot (tant el romanç com el comentari posterior) del Cançoneret Valencià de Nadal de Manuel Sanchis Guarner.