per Joan Aureli Mansanet i Mansanet (Simat de a Valldigna)
(publicat també al núm.26 de La Bellota)____________________________________________
La Safor-Valldigna és una comarca de muntanyes breus però contundents, el cim més important de les quals és el Mondúver, que alça els seus imponents 841 metres des del mar, al final de la Serra Grossa. Des del seu cim la visió del nostre paisatge és molt espectacular, s’hi poden veure els cims de l’Aitana, la serra de Bèrnia, el Montcabrer i la Mariola, i el Benicadell i les muntanyes de Portaceli i la Serra d’Espadà. En dies molt clars, de ponent suau i llum mediterrània, es pot veure fins i tot l’illa d’Eivissa. De nit tots aquestos perfils es desdibuixen i queda, mirant la costa, clapejada de foscors d’horta i marjal que van desapareixent, una immensa catifa de llums elèctrics. València i l’Horta, el Saler i la Devesa, Cullera, Tavernes, Gandia, Oliva, Pego.... fins a Dénia, amb les intermitències del far del Cap Sant Antoni. Per l’altra vessant s’hi endevinen els pobles de la Ribera, la Costera, la Vall d’Albaida, Alzira, Carcaixent, Alberic, Xàtiva, Albaida ....
El Mondúver ens convoca la primera lluna plena del mes de juliol des de fa vuit anys. És bonic, cansat i emocionant contemplar com va apagant-se la llum del sol i la claror del dia, les tonalitats rogenques i ataronjades que prenen els cingles i les penyes, contemplar i mirar a la llum cenital del capvespre les antigues sendes que solquen el massís, trepitjades possiblement des de fa milers d’anys pels “valencianets” de la cova de Bolomor, o pels de la cova de les Meravelles allà a la Marxuquera, o pels de la del Parpalló, o la de les “Mallaetes”. I l’aparició dels primers estels al cel, que anuncia la nit ... Quan, cap a les sis i mitja del matí comença apareixer el sol, la màgia és espectacular.
El Mondúver ens convoca perque amb tota la duresa d’aquest massís i amb tota la seva imponent alçada, es troba ferit i malalt. Una llarga i asfaltada carretera l’agredeix i al capdamunt una dotzena de torres metàl·liques amb un sense fi d’antenes, l’encimbellem com una corona d’espines. I contempla com van agredint-nos i agredint-lo, com de mica en mica se’ns balafia el nostre País.
Acudim solidaris amb ell i amb la nostra natura, amb el nostre paisatge, perque com ell sabem que la salut, es també, viure amb harmonia amb el nostre entorn, i com ell no som indiferents davant la depreciació dels nostres recursos naturals, davant la pèrdua de la identitat i de la nostra dignitat de poble, quan se’ns malbarata la nostra terra i es perd a poc a poc el nostre patrimoni històric, natural i cultural. I amb ell volem agafar el compromís de tindre cura de la natura, del nostre patrimoni, de la nostra cultura, en definitiva de la nostra gent. I d’estar presents ara i cada vegada que es trobe en perill perquè nosaltres sabem que hi ha un model de desenvolupament capaç de preservar la nostra singularitat patrimonial, cultural, de ciutadans lliures, de POBLE, sense comprometre ni hipotecar el nostre futur.
El Mondúver ens convoca la primera lluna plena del mes de juliol des de fa vuit anys. És bonic, cansat i emocionant contemplar com va apagant-se la llum del sol i la claror del dia, les tonalitats rogenques i ataronjades que prenen els cingles i les penyes, contemplar i mirar a la llum cenital del capvespre les antigues sendes que solquen el massís, trepitjades possiblement des de fa milers d’anys pels “valencianets” de la cova de Bolomor, o pels de la cova de les Meravelles allà a la Marxuquera, o pels de la del Parpalló, o la de les “Mallaetes”. I l’aparició dels primers estels al cel, que anuncia la nit ... Quan, cap a les sis i mitja del matí comença apareixer el sol, la màgia és espectacular.
El Mondúver ens convoca perque amb tota la duresa d’aquest massís i amb tota la seva imponent alçada, es troba ferit i malalt. Una llarga i asfaltada carretera l’agredeix i al capdamunt una dotzena de torres metàl·liques amb un sense fi d’antenes, l’encimbellem com una corona d’espines. I contempla com van agredint-nos i agredint-lo, com de mica en mica se’ns balafia el nostre País.
Acudim solidaris amb ell i amb la nostra natura, amb el nostre paisatge, perque com ell sabem que la salut, es també, viure amb harmonia amb el nostre entorn, i com ell no som indiferents davant la depreciació dels nostres recursos naturals, davant la pèrdua de la identitat i de la nostra dignitat de poble, quan se’ns malbarata la nostra terra i es perd a poc a poc el nostre patrimoni històric, natural i cultural. I amb ell volem agafar el compromís de tindre cura de la natura, del nostre patrimoni, de la nostra cultura, en definitiva de la nostra gent. I d’estar presents ara i cada vegada que es trobe en perill perquè nosaltres sabem que hi ha un model de desenvolupament capaç de preservar la nostra singularitat patrimonial, cultural, de ciutadans lliures, de POBLE, sense comprometre ni hipotecar el nostre futur.
